Amenaçava tempesta...però els gerreros han sortit igual i al final hem tingut un dia espectacular!!!
diumenge, 20 de febrer del 2011
diumenge, 6 de febrer del 2011
Primeres passes: Cerbère- Llançà
Diumenge 23 de gener de 2011 a les 10:16h
Quedada popular com tot Girona, al rellotge de Renfe: Zaida, Clara i Anna.... Tic-tac, tic-tac en Damià no arriba. Tic-tac. tic-tac arribada triomfal llençols enganxats, lleganyes de quilo i mig i tuf d'alcohol: en Damià ja és aquí. En Jaume, com ja era d'esperar, el vau trobar vosaltres? Nosaltres encara l'esperem i en Lobatón que ja estava jubilat el busca per la Girona profunda(veïnat) que són rodalies de Terrassa com tots sabreu!!!....
Marxem els quatre i recollim l'Harkaitz a Figueres que va entrar amb quinta i derrapant a l'estació amb la seva "flago de los malacatones".
Parada programada: Cerbère. Abans de continuar anunciem: quina merda de poble, quina merda d'estació i quina merda de gent. Algú ho havia de dir!!!!!
Vam necessitar la intervenció del servei de rescat d'emergències de la Generalitat per sortir dignament de l'estació de tren... Això ja marca nivell .
Primeres passes de luxe: caminadetes arran de platja que la Clara encara es caga en Déu i sa mare pel barranquisme i equilibris que vam haver de fer per no caure a l'aigua tot i que hi van haver grans moments que han de passar a la posteritat:
- La Clara que als 5 minuts ja volia desistir i no per les llagues dels peus...
- En Damià que va comprovar que les seves xiruques no eren impermeables.
- La Zaida amb la seva aterrissada d'emergència per culpa de les glaçades.
L'Anna i l'Harkaitz van aguantar amb tota la dignitat del món com uns campions.... Riurem de vosaltres en properes ocasions.
El nostre reportero dicharachero l'Harkaitz va fotre un reportatge fotogràfic de 1000 fotos cada segon, i tots els moments de riure estan immortalitzats. Gràcies nen!!!!
El llibre que va comprar en Damià per fer el recorregut dormia a la seva tauleta de nit i un trajecte que es pretenia realitzar amb menys de tres hores es va acabar fent amb cinc o sis hores i amb risc de fer tram de nit o estada de vivac sense preparació.
Superats els trams de platja de "pista negra", vam arribar a territori català travessant Portbou que també, un gran poble, d'una exquisidesa paisatgística esplèndida. Els experts de la Unesco s'estan plantejant definir-ho com a patrimoni de la humanitat, i ves que no sigui la 9a meravella del món.
Vam treure la llengua, el fetge i deu mil òrgans més fins arribar al Coll del Frare i quasi bé rodolant vam arribar a Còlera on afamats vam degustar un gran plat típic de la zona: hamburguesa amb patates fregides (menú equilibrat).
A Còlera vam tenir un primer intent de fuga de la Clara que li saltaven unes llàgrimes com el puny amb unes xiruques que no havien superat el quilometratge de prova. Gràcies Renfe per gaudir d'una fluidesa de transport tan a l'alçada del país... Veient l'èxit i que la grua no venia a recollir-la vam pendre a la nostra "paquete" fins a destinació final.
Vam gaudir del tram de camí de ronda de Llançà: cales, raconets i pedres significatives per algun; i d'una posta de sol, que com la Daniela, també va ser: "Digna d'admirar!!!!". Por teníem de no arribar a temps a l'estació de Renfe de Llança ja que es feia fosc estàvem rebentats i no teniem cap punt de llum ni on caure morts. L'estació de Llançà es merexeria una entrada dedicada a ella sola al nostre bloc.
Amb música dels Chunguitos que era la banda sonora en stereo i doulby surround del bar de la estació= "asilo encobert"; vam perdre el tren. L'espera la vam amenitzar fotent-nos unes patates braves amb salsa que fotia pudor a peus i vam brindar per l'aniversari de l'Harkaitz.
Viatget fins a Girona i propera sortida el 20/02/2011 que amb noves incorporacions farem Llançà- Cadaqués!!!!
Eso es todo amigos!!! "That's all folk"
PD: Pot ser que algú després de llegir aquestes entrades pensi:
a) Maravilloso, maravilloso.
b) Raro bien o raro mal.
c) Me suda el coño.
d) Totes les anteriors són certes
Esperem la resposta al qüestionari!!! Tot és digne i respectable!!!!
Quedada popular com tot Girona, al rellotge de Renfe: Zaida, Clara i Anna.... Tic-tac, tic-tac en Damià no arriba. Tic-tac. tic-tac arribada triomfal llençols enganxats, lleganyes de quilo i mig i tuf d'alcohol: en Damià ja és aquí. En Jaume, com ja era d'esperar, el vau trobar vosaltres? Nosaltres encara l'esperem i en Lobatón que ja estava jubilat el busca per la Girona profunda(veïnat) que són rodalies de Terrassa com tots sabreu!!!....
Marxem els quatre i recollim l'Harkaitz a Figueres que va entrar amb quinta i derrapant a l'estació amb la seva "flago de los malacatones".
Parada programada: Cerbère. Abans de continuar anunciem: quina merda de poble, quina merda d'estació i quina merda de gent. Algú ho havia de dir!!!!!
Vam necessitar la intervenció del servei de rescat d'emergències de la Generalitat per sortir dignament de l'estació de tren... Això ja marca nivell .
Primeres passes de luxe: caminadetes arran de platja que la Clara encara es caga en Déu i sa mare pel barranquisme i equilibris que vam haver de fer per no caure a l'aigua tot i que hi van haver grans moments que han de passar a la posteritat:
- La Clara que als 5 minuts ja volia desistir i no per les llagues dels peus...
- En Damià que va comprovar que les seves xiruques no eren impermeables.
- La Zaida amb la seva aterrissada d'emergència per culpa de les glaçades.
L'Anna i l'Harkaitz van aguantar amb tota la dignitat del món com uns campions.... Riurem de vosaltres en properes ocasions.
El nostre reportero dicharachero l'Harkaitz va fotre un reportatge fotogràfic de 1000 fotos cada segon, i tots els moments de riure estan immortalitzats. Gràcies nen!!!!
El llibre que va comprar en Damià per fer el recorregut dormia a la seva tauleta de nit i un trajecte que es pretenia realitzar amb menys de tres hores es va acabar fent amb cinc o sis hores i amb risc de fer tram de nit o estada de vivac sense preparació.
Superats els trams de platja de "pista negra", vam arribar a territori català travessant Portbou que també, un gran poble, d'una exquisidesa paisatgística esplèndida. Els experts de la Unesco s'estan plantejant definir-ho com a patrimoni de la humanitat, i ves que no sigui la 9a meravella del món.
Vam treure la llengua, el fetge i deu mil òrgans més fins arribar al Coll del Frare i quasi bé rodolant vam arribar a Còlera on afamats vam degustar un gran plat típic de la zona: hamburguesa amb patates fregides (menú equilibrat).
A Còlera vam tenir un primer intent de fuga de la Clara que li saltaven unes llàgrimes com el puny amb unes xiruques que no havien superat el quilometratge de prova. Gràcies Renfe per gaudir d'una fluidesa de transport tan a l'alçada del país... Veient l'èxit i que la grua no venia a recollir-la vam pendre a la nostra "paquete" fins a destinació final.
Vam gaudir del tram de camí de ronda de Llançà: cales, raconets i pedres significatives per algun; i d'una posta de sol, que com la Daniela, també va ser: "Digna d'admirar!!!!". Por teníem de no arribar a temps a l'estació de Renfe de Llança ja que es feia fosc estàvem rebentats i no teniem cap punt de llum ni on caure morts. L'estació de Llançà es merexeria una entrada dedicada a ella sola al nostre bloc.
Amb música dels Chunguitos que era la banda sonora en stereo i doulby surround del bar de la estació= "asilo encobert"; vam perdre el tren. L'espera la vam amenitzar fotent-nos unes patates braves amb salsa que fotia pudor a peus i vam brindar per l'aniversari de l'Harkaitz.
Viatget fins a Girona i propera sortida el 20/02/2011 que amb noves incorporacions farem Llançà- Cadaqués!!!!
Eso es todo amigos!!! "That's all folk"
PD: Pot ser que algú després de llegir aquestes entrades pensi:
a) Maravilloso, maravilloso.
b) Raro bien o raro mal.
c) Me suda el coño.
d) Totes les anteriors són certes
Esperem la resposta al qüestionari!!! Tot és digne i respectable!!!!
Naixement dels Gerreros 92
Caminants/es tots/es!!!!
El que semblava una bestiesa, comentada entre xerradetes amb birres, es va consolidant....
Qui som? Què volem fer?
Ens podriem definir com un grup super esportista, atlètics, amants de la natura i dels esports d'aventura i mil coses més però seria una fardada massa gran...
Simplement som uns il·lusionats de la vida que se'ns ha posat entre cella i cella poder iniciar una travessa que tenim pretencions de poder acabar.... Fer el GR92 que recorre tot Catalunya de nord a sud... (podriem donar referències geogràfiques i mil informacions rellevants però per això ja hi ha la gent que hi entèn, no mal penseu, els professionals de la matèria que ja n'han dit tot el que calia....
Volem ser una colla consolidada però ens anirem construint sobre la marxa comptant sempre amb noves incorporacions i esperem que amb poques baixes.
De moment la davantera estrella la formem:
- Amb el número "Juan" (1), pels que no entenguin l'anglès: La Zaida, entre els amics coneguda com una de les viborilles.
- Amb el número "tu" (2): L'Anna d'Argentina que no és d'Argentina, però hi ha viatjat i d'aquí el bateig.
- Amb el número "tri" (3), que no "tri tri" que seria una pràctica sexual del kamasutra: oferirem aquest número al nostre catador de cubates i professional de les pedres en tots els sentits: l'Harkaitz.
- Amb el número "for" (4): la Clara, la nena més alta de l'expedició i perquè no dir-ho ja que la tenim en cos present: el paquete més resultón de la colla "¡¡¡Antes muerta qu sencilla!!!!"
- Amb el número "faif"(5) no és un arbre ni fan "llagurts" tot i que tindria possibilitats de treballar-hi: en Damià, Josep per l'Harkaitz, Xamian pels mexicans o "Travieso" segons el Maestro.
Baixes injustificades que s'hauran de recuperar:
- Daniela: de la que només en podem dir que: "És una mujer digna de admirar". Ole tú!!!! Vam trobar a faltar el teu somriure.
-Jaume: la única persona del món que quan no vol venir o no diu res o s'inventa qualsevol patranyada... Se't diu des del carinyo però a casa meva d'això en diuen un impresentable o un cara girat; la Clara diu "chaquetero" però no voldríem entrar a debatre els documentals de l'Entre Línies o del 30 minuts... Campeón!!!!
Una greu falta d'una persona que vam perdre una nit d'hivern quan anava fumar i va perdre el tren o no; és la Triano, la nena amb més germanamenta de la colla.
A tots vosaltres us esperem a les properes edicions...
Després d'aquesta introducció de "palla mental" pensem què diem del primer tram de GR realitzat i continuem.... (Gent del barri "ibèrics").
PD: Harkaitz no t'ho hem traduït a la teva llengua materna però confiem amb la teva saviesa popular!!!
El que semblava una bestiesa, comentada entre xerradetes amb birres, es va consolidant....
Qui som? Què volem fer?
Ens podriem definir com un grup super esportista, atlètics, amants de la natura i dels esports d'aventura i mil coses més però seria una fardada massa gran...
Simplement som uns il·lusionats de la vida que se'ns ha posat entre cella i cella poder iniciar una travessa que tenim pretencions de poder acabar.... Fer el GR92 que recorre tot Catalunya de nord a sud... (podriem donar referències geogràfiques i mil informacions rellevants però per això ja hi ha la gent que hi entèn, no mal penseu, els professionals de la matèria que ja n'han dit tot el que calia....
Volem ser una colla consolidada però ens anirem construint sobre la marxa comptant sempre amb noves incorporacions i esperem que amb poques baixes.
De moment la davantera estrella la formem:
- Amb el número "Juan" (1), pels que no entenguin l'anglès: La Zaida, entre els amics coneguda com una de les viborilles.
- Amb el número "tu" (2): L'Anna d'Argentina que no és d'Argentina, però hi ha viatjat i d'aquí el bateig.
- Amb el número "tri" (3), que no "tri tri" que seria una pràctica sexual del kamasutra: oferirem aquest número al nostre catador de cubates i professional de les pedres en tots els sentits: l'Harkaitz.
- Amb el número "for" (4): la Clara, la nena més alta de l'expedició i perquè no dir-ho ja que la tenim en cos present: el paquete més resultón de la colla "¡¡¡Antes muerta qu sencilla!!!!"
- Amb el número "faif"(5) no és un arbre ni fan "llagurts" tot i que tindria possibilitats de treballar-hi: en Damià, Josep per l'Harkaitz, Xamian pels mexicans o "Travieso" segons el Maestro.
Baixes injustificades que s'hauran de recuperar:
- Daniela: de la que només en podem dir que: "És una mujer digna de admirar". Ole tú!!!! Vam trobar a faltar el teu somriure.
-Jaume: la única persona del món que quan no vol venir o no diu res o s'inventa qualsevol patranyada... Se't diu des del carinyo però a casa meva d'això en diuen un impresentable o un cara girat; la Clara diu "chaquetero" però no voldríem entrar a debatre els documentals de l'Entre Línies o del 30 minuts... Campeón!!!!
Una greu falta d'una persona que vam perdre una nit d'hivern quan anava fumar i va perdre el tren o no; és la Triano, la nena amb més germanamenta de la colla.
A tots vosaltres us esperem a les properes edicions...
Després d'aquesta introducció de "palla mental" pensem què diem del primer tram de GR realitzat i continuem.... (Gent del barri "ibèrics").
PD: Harkaitz no t'ho hem traduït a la teva llengua materna però confiem amb la teva saviesa popular!!!
dissabte, 5 de febrer del 2011
EL 20 DE FEBRER CAP A CADAQUÉS
El 20 de febrer ens toca un dels millors trams del GR92, el del cap de creus! Així que tothom ha d'aprofitar i venir! He canviat el fondo per una foto feta per nosaltres en la primera caminata, que maco!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)