Amb una certa poca constància ens tornem a reactivar per fer una nova etapa de GR92.
Activem-nos i quedem per sortir de Girona la Clara l'Anna la Zaida la Daniela i jo. Dos cotxes dos circuits de carretera amb les velocitats variables que acostuma a aplicar l'Anna en els seus circuits i en un cert punt del viatge agafem rutes diferents per acabar trobant-nos en el punt indicat que seria el nostre final d'etapa: els Cortalets.
Anem al punt de partida i trobem un nou artista convidat als nostres "eventus" en Max (un amic de l'Anna).
Com sempre a quarts de quinze i sense haver fet tres passos.
Ens activem, travessem el passeig de Roses i ens endinsem per carrerons fins trobar algun punt de referència per seguir el cami. Nous ho perdeu portàvem la guia i la nostra empanamenta ens va fer desorientar-nos puntualment.
La ruta semblava curta però com sempre la vam allargar excessivament.
Vam travessar trams molt i molt plans i un punt avorrits de camins polsosos i camps sembrats i de colors primaverals: verdosos i alguns camps de colza.
Anem travessant i anem coneixent un potencial caminant serios i formal al que li anem descobrint la part freak que tots portem a dins....
Paradetes per no cansar-nos ( no fos cas!!!!), i decidim a mitja etapa sortir un moment del camí per visitar un punt d'interès que és una zona d'aiguamolls anteriorment inundada on vam aprofitar per dinar en un arbre centenari on la Zaida ens va poder demostrar la seva faceta de grimpadora d'arbres!!!! Àpat bestieses a dojo i continuem caminant fins a arribar al municipi de Castelló d'Empúries on hi entrem per una zona tranquila on fem una parada en un parc infantil per enfilar-nos en una teranyina de grimpar de mainada i per anar a visitar els rentadors públics i fer una batalla d'aigua.
Cansats, mullats enfilem la recta final fins a l'entrada als Aiguamolls que pensavem que no s'acabava mai.
Arribada als aiguamolls que pot ser una de les etapes que promet...
donem per acabada l'etapa i per acabar amb bon gust de boca decidim anar a fer una cerveseta al millor "garito" de Roses, recomanat a totes les guies de bona restauració i un local al que recentment li han otorgat una estrella Michelin.
Vaja us ho confessem: un antro de mala mort que no hi havia ni Cristo, amb un avi mal alletat que just el dia que hi anem inaugura el local: inauguració llastimosa amb una qualitat dels productes lamentable: cacaolat suposadament en mal estat que la Dani no va gosar a acabar-se, Fanta de llimona que va caducar fa dos estius, inexistència de Nestea, tapes o res... Li comentem les caducitats i el propietari comença aagafar-nos "apreci", ràbia i per fer-se el simpàtic no us ho perdeu ens porta una tapa de formatge que devorem fins que evidenciem incidents greus com: un plat brut, pèls que semblaven humans i que no preguntarem ni farem un anàlisi de CSI .... Donem per finiquitat el local, el senyor ens cobra les consumicions ( el molt cabrón) i decidim tornar a caseta fets caldo però amb voluntat...
S'acaba l'etapa fent una abraçada a la Fabrellas que està recent arribada de Granada i compartint una cervesa en bon estat al Pipper's
PD: A dia 11 de maig de 2011 anuncio que després de molt de temps d'haver elaborat aquest esborrany el penjo perquè podem continuar actualitzant el blog... ANIMEM-NOS!!!
