dissabte, 9 de febrer de 2013

Lloret-Tordera-Hortsavinyà

Bon dia!!!! Inici de les dues etapes que ens han de dur a Hortsavinyà passant per Tordera. Els gerreros en marxa. L'amelio també. Primera parada, cotxe de l'Anna per deixar motxiles. I on és??? Més o menys per un d'aquests carrers...Comença bé el matí...


I com a recompensa un bon esmorzar, com no, al bar!





Inici de la ruta, pel passeig de Lloret. Boniques cales, fa un dia explèndid que ens permet gaudir encara més d'aquesta vila que no freqüentem massa, i no perquè no sigui bonica, sinó perquè a l'estiu està invaida per extrangers gamba-birra que li treuen tot l'encant.

Passem per Cala Banys, per Santa Clotilde i els seus jardins i arribem al castell de Sant Joan on hi ha unes magnífiques vistes de Blanes.


Continuem ruta, que ara si baixa fort!


I arribant a Blanes....OH NOOOOO!!!!!!!! La Zaida, en un dels seus despistes habituals s'ha deixat les claus del cotxe (que està a Hortsavinyà) al cotxe d'en Damià que està a Tossa...I ara?????? Moment de crisi a l'estació d'autobusos de Blanes, on per cert cada 2 minuts se'ns acudia una pregunta per fer al xofer de l'autobús que estava de toma pan i moja! Com diria la meva àvia...Perdoneu, però ho havia de dir!

Total, decidim arribar tots plegats a Tordera caminant. Tot plegat se'ns complica una mica, perquè ens perdem. Sort que trobem aquell pagés entre els horts que ens indica taaaaan bé, per on passa el camí. Si hombre! Al lado del arbol grande...Cual, si todos son iguales?



Un cop a Tordera, petit refrigeri proporcionat per en Damià (gràcies guapo!) acompanyat per unes galetes príncipe! Com no... I en Pere, en Damià i jo continuem cap amunt, a tota pastilla per arribar a Hortsavinyà abans que es faci fosc. Hi arribem justet, justet! I aquí dalt fa un fred... Sort que tenim algú que ens treu de l'apuro...Gràcies Pere!


I mentrestant les nostres heroïnes comencen la seva odissea particular... L'Anna i la Maite prenen transports varis per arribar a Lloret, on encara han de fer mitja etapa de GR per trobar un lloc per dinar...Lloret desert, tot tancat. I després d'això encara han d'anar a Tossa, agafar les claus del meu cotxe i pujar a Hortsavinyà de nit...Gràcies nenes per l'esforç! Prometo que mai més em tornaré a deixar les claus...

S'acaba el cap de setmana gerrero compartint galetes principe a la vora del foc. Final del principi. Per ser l'estrena no està malament. I ojo, siem previsors...Ja posem data pel següent. Que no decaigui!!!!!!! Ànim gerreros, que malgrat els petits contratemps, això marxa bé...


Els gerreros retornen!!!!!!!! Tossa-Lloret

Després de moooolt de temps, massa per ser exactes, hem descidit com molt bé va dir un dia l'Anna que NO HO PODEM DEIXAR MORIR, així que ens hem tornar a posar en marxa, amb algunes baixes i algunes noves incorporacions. Jaume, Clara, Daniela, M Jose i Harkaitz...Us trobem a faltar... Animeu-vos algun dia home! I com a noves incorporacions tenim l'estupenda de la Maite, la nostra hospitalera més estimada i el meu love lover, en Pere, directe desde Sant Hilari i a tope!

Aquest cop ja hem allargat, aprofitant l'avinentesa i que tots en tenim ganes, per fer tot el cap de setmana. El tema logístic es comença a complicar i val més aprofitar el temps.

7:00h Comença el show matutí: La Maite s'ha adormit...Bon estreno campiona! I en Pere i jo anem tard... Que extrany! La malaltia de la impuntualitat se'm comença a enganxar. Arribada a Tordera, i clar...On cau Hortsavinyà?????? Doncs al bar a preguntar! Amb aquella paxorra que ens caracteritza... Finalment arribada a Hortsavinyà per deixar el cotxe i cap a Lloret a trobar-nos amb la resta. Ja hi som tots! Les nenes de Barcelona arriben tard, però senceres. Només ens queda deixar les bosses i anar a Tossa, res home res... Total, que la logística matutina segueix en la línia de fa un any enrere, entre pitus i flautes sempre comencem a caminar 1h o 2 més tard del planejat...

Inici de la ruta. Cap al Castell de Tossa??? Home, és el lloc més bonic...Doncs no! Pel carrer del Pelegrí. I això on cau? Vinga, que acabem de començar i ja ens hem perdut... Vaja, vaja... El primer tram de la ruta a part del primer despiste passa sense incidències. Passem per la torre del Moro, on gairebé perdem l'Amelio! que com no ens acompanya altre cop com a membre indispensable del grup. Camins, vistes...I en una urbanització, el camí tallat!!!!! Els russos s'han instal.lat de tal manera que ara ja fan tallar els camins de ronda...Indignació col.lectiva.

I arribem a Cala Canyelles on parem a fer refrigeri, les bones costums no s'han de perdre!

La segona part de la ruta d'avui té un munt d'encant. Passem per un camí de ronda que trobem tancat, però vaja...Qui diu que no es pot passar???





Apa, ara que ja hi som tots i no hem pres mal, a gaudir de les vistes!




I passet a passet arribem a Lloret!!!!! Després de la lluimenta de glamour gerrero de l'Anna al restaurant el Trull...Tu si que vales!
I a Lloret ens espera una bona birra al passeig...Que bé que senta caminar!


La tarda a Lloret és freeeeeeeedddddaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa... Mare quin fred! Quina és la millor solució??? Al bar de cap! I entre tapes salades per cagar-se  i birretes va passant la tarda fins l'hora de sopar.


Crec que aquí val la pena recordar el grandes momentos musicales amb coreografia...Tu piel morena!

Molt bé! Primer dia complert. A dormir a ca la Mari, un hotelet modest però digne i net! On els diumenges la senyora no dona esmorzars. On vas a parar! Esmorzar! Quina feinada, ni que això fos un hotel... Doncs això...

Bona nit i tapa't!

Sant Feliu-Tossa de Mar















Doncs això...

dimecres, 6 de febrer de 2013

dimarts, 5 de febrer de 2013

Begur-Palamós. Primer dia quin patir!


Comencem la primera etapa quin patir. I això què vol dir??? A mesura que vagi explicant la ruta, anireu entenent...

Avui anirem de Begur a Palamós. Quedem a Palamós per esmorzar, deixar un cotxe  i fer el primer contacte amb la nostra nova incorporació: La Maria Jose, amiga de l'Anna, de vocació escaladora. Benvinguda!!!!!!!!



El primer tram no és gaire maco, anem una estona per la carretera...Fins que arribem a Tamariu. I què hi trobem??? Un trampolí! I què fem??? Parada banyito salto! Com nens petits. Ai...Quin patir!

 



El bany inicial ens dona bon rotllo i energia per tota l'etapa, que a partir d'ara es converteix en moment postal, darrera moment postal.

La platja de Tamariu:



Vistes de la platja de Llafranc des del far de Sant Sebastià:

Les nostres nenes estupendes!


I arribem a Llafranc, amb una mica de gana...Així que ens permetem el luxe de fotre'ns una paella al estil més guiri. Total, és estiu...Tenim un munt d'hores per caminar! Ai...Quin patir...






 I continuem amb els moments postal. La platja de Calella de Palafrugell:



La fosca:



 Cala Margarida:

I gairebé arribant, aquest punt geodèsic (nenes enteses en el tema, es diu així?) que l'Anna amb molt bona voluntat intenta escalar...I tinc un vídeo, però no el puc pujar... Te'n salves guapa...


Finalment arribem a Palamós, com no de nit, i amb un regustet molt bo del gran dia viscut.




divendres, 1 de febrer de 2013

Pals - Begur

 Avui comencem a Pals, des d'on l'Ameliu us saluda amb aquell parlar seu tan característic...

 

Avui hem decidit acabar d'arribar fins a Begur. Un estrés vaja! Com que l'etapa serà curteta, quan hem fet 3 passos parem a esmorzar al bar. I fem una descoberta interessant. Coneixem en Narcis, un historiador, que amb un parell de birres ens fa una repassada a les llegendes de Pals i ens explica que des d'aquesta vila estan convençuts que Colom era català i que no va sortir de Palos (Huelva) sinó de Pals i que tota la gesta la van dur a terme catalans. Una revolució! Serà veritat??? Després d'això he conegut un grup de gent, historiadors seriosos, que ho estan estudiant a fons i ja han fet unes quantes descobertes d'interés. Ja han demostrat que  a Pals hi havia un important port i han trobat diferents documents que demostren la implicació dels catalans en la descoberta d'Amèrica.

L'etapa és curteta, passem per uns boscos i es nota que anem cap al mar. Passem per boscos plens de sorra de platja. El paisatge ha canviat una mica. En un punt, gairebé al final, passem per una planta d'extracció de sorra. Al final arribem a Begur. A la plaça dels bars...Ui quin perill...I a més n'hi ha un que fa mojitos! Però no mojitos i prou, mojitos de diferents gustos, i clar, no en podem provar només un. Així que després de fotre'ns-en un de cada, aquest és el resultat...











En fi, sobren les paraules, no????? Al final, visita al mirador... Que no es digui que no tenim interés cultural, home!