una etapa plana, bastant senzilla i més animada que l'etapa anterior...
Així que, amb les motxilles preparades, i les capelines
controlades.... perquè... tothom porta capelina o "chubasquero" no?
Jaume- "Ai! jo me l'he deixat! però porto paraigües!! jeje...
Comencem el camí passejant pels Aiguamolls i observant el paisatge de les diferents vegetacions de la zona, la seva fauna i els seus mosquits...
La zona dels aiguamolls és bastant planera, i pel camí ens anem trobant amb torres de guaita per poder observar la fauna es estat pur a punta de càmera fotogràfica... Val la pena badar una mica, perquè el paisatge s'ho mereix...
El Camí dels aiguamolls ens ha conduit fins a la platja, a ma dreta hi tenim un càmping, i alguns de nosaltres aprofitem per fer-hi un bany d'ungles....
Ens dirigim cap al sud, vorejant la platja i el càmping, el cel amenaça però aguanta....
Anem baixant fins a trobar-nos amb un pont llevadís, que el creuarem, i seguim la pista de terra cap a la dreta, vorejant les seqüeles d'un pla urbanístic que pretenia construir la urbanització "Fluvià Marina", però que per sort nostra, es va aturar... A dia d'avui, el què queda de tot all
ò són els canals d'aigua... i és que pel que sembla volien fer un "Em
puriabrava 2"....
Seguim caminant fins arribar davant del riu Fluvià... I tenim moments de dubtes, i com que tota la zona està plena de pescadors, decidim incordiar-los una mica preguntar si piquen molt i si anem bé per anar a Arbeca, jeje...
Continuant la pista i amb el Fluvià a ma esquerra, anem tirant i buscant marques de GR... El camí de pols, es converteix en carretera asfaltada, però a cap de poca estona una marca GR ens guia per un camí de bosc que desemboca a una passarel·la de fusta... I així xino-xano, anem fent camí fins a Sant Pere Pescador, que gràcies al pont de la carretera aconseguim creuar el
Fluvià per anar direcció a Armentera, on es veu que hi ha un restaurant que si menja molt bé... jeje. Deixant enrere el club nàutic, agafem la pista forestal fins arribar a Armentera i fer un
a parada...
Després de fer uns refrigeris, unes patatones, unes olivetes i unes birres, ens veiem més animats que mai per seguir amb l'etapa fins l'Escala....
Agafant el carrer de la Mar fins a la sortida del poble, torcem pel camí del reg, i aquesta vegada, amb un pas més accelerat, acompanyats per la pluja que ja fa estona que ens mulla, anem creuant tota la zona de camps i cultius(bastant avorrits) fins a arribar a Cinclaus ....
CINCLAUS (20 m).- Petit nucli agrícola de masos agrupats, d'origen a l'època feudal, en el qual sembla que no ha passat el temps. Punt de confluència amb el GR 1, que es separa del GR92 pel costat de l'ermita de San
ta Reparada. Des d'aquest punt els dos senders continuen junts fins al port d'Empúries. Es passa per sota del que queda de l'arcada de l'antiga porta de la muralla.
Seguim el nostre camí, passant pel pont d'entrada a Cinclaus i girant a l'esquerra per una pista forestal, i narinant ens trobem amb tota una cuca que deu ni do...
Tranquils, no la hem matat, l'hem deixat que segueixi creixent perquè el dia de de
mà es
converteixi amb la cuca fera i us piqui a tots... jijiji....
Passada la cuca, arribem al trencall per anar cap a Sant Martí d'Empúries, i, vigilant de que no ens atropellin els biciclistes, anem tirant fins al passeig maritim de Sant Martí que ens portarà fins a l'Escala....
A estones plou, a ratos no plou, sembla que la cosa, encara que plogui, es va calmant....
Pel passeig ens anem trobant peculiaritats del terreny, com les ruïnes d'Empúries, les
formes dels arbres doblegats per la tramuntana o les roques modelades per l'aigua...
En arribar a l'Escala ens amaguem en
un passatge cobert per menjar una mica i salvar-nos d'acabar xops per la pluja, que ara li fot ganes i no vegis com plou.... Per sort, ja hem arribat a l'Escala, i l'allotjament no queda gaire lluny...
