dimecres, 9 de març del 2011

CALA GIFREU-CADAQUÉS
7:45 A.M. A Girona plou…Comença una allau de trucades entre gerrerus. En 5 minuts es descideix: 1- Avortem la caminada i quedem a les 13h per anar a dinar. 2- Avortem la caminada, quedem a les 10h i fem ruta gastronòmica. Com es pot apreciar, altra cosa no, però farts tots ho som força! Finalment i gràcies a la clarividència de l’Anna ens adonem que al cap de creus NO PLOU! Total, només hi ha un núvol sobre Girona i un altre a la Selva…Així que descidim marxar, amb una hora de retard, però anem a caminar!!!

Logística inicial, anem amb cotxe. Com ho hem de fer per tal de tenir cotxes a l’inici, a la meitat i al final de la ruta???? Amb tot, logistica automovilística inclosa, comencem a caminar a les 11:30h després que alguns es maregessin amb les curves de la carretera i d’altres se la passessin prenent el solet a la platja…

Inici de la ruta a CALA GRIFEU. Als 10 minuts de començar a caminar, com no, ens entra la gana… Parem a un raconet i ens mengem els entrepans, els pastissets dels alumnes de la Daniela, els crosanets de la cafe i amb l’estòmac ple i una rialla ens hi tornem a posar. Arribada a Llançà, visita a la papereria. Primer segell per la nostra credencial particular.

El tram fins a Port de la Selva és tot camí de ronda. Anem descobrint caletes i raconets desconeguts fins al moment, i no sé vosaltres però jo em dic a mi mateixa que no serà l’últim cop que hi vingui. Sembla mentida, que amb la proximitat que tenim a aquests paratges tant magnífics, molts cops haguem de marxar tant lluny de casa…Que bonica és Catalunya!

A les 2:30h d’iniciar la ruta, arribem a Port de la Selva. Ens ho hem pres amb la calma. Dinaret amb vistes al mar i visita al senyor del bar del Poble, gran personatge! Segon segell amb dedicatòria inclosa. Les dues nenes paquete es queden degustant el cafetó mentre la resta de gerrerus inicia el tram cap a Cadaqués. Un cop més em quedo meravellada dels paisatges catalans.

De camí cap a Cadaqués trobem: Una pujada per un camí de carros que vam arribar traient el fetge per la boca(però amb unes vistes impressionants), el mas dels bufadors, tres toros que ens miraven al passar i que jo crec que ens volien fer “pupita”, un altre mas dels bufadors, una vaca amb el seu vedell al mig del pas (sort del tira pa’ lante d’en Damià), el cim dels bufadors, més vistes i més coses dels bufadors…En fi, un no parar de bufar i esbufegar! I per fi, arribem a Cadqués, l’últim tram s’ha fet llarguet…I ara toca anar a buscar els cotxes. Primer l’Anna ens fa una mini classe sobre constel.lacions i sobre com trobar el nord (gràcies guapa!) per si mai ens perdem…Que vist les hores a les que acabem les rutes, més d’un dia ens farà falta seguir alguna estrella per arribar a lloc…

Finalment, tornada cap a Girona amb les cames fent xup xup però amb una gran satisfacció personal.

1 comentari:

  1. Si, si, nois al pas que anem , 3 de 3, sempre arribem de nit. Hem de començar a saber orientar-nos a la nit! Gracies per la crònica guapa!

    ResponElimina